la flor romanial

                                   LA FLOR ROMANIAL
Hi havia una vegada un rei que estava molt malalt, i que la única curació que havia era la flor romanial, però mai la havien trobada. Llavors va enviar als seus tres fills a cercar-la, amb la promesa de donar la corona en morir a qui trobes la flor romanial. El germà petit, en bernadet, que  actuava com un heroi, va rebre ajuda de una àguila,(que eramaltractada pels altres dos germans)que va ajudar en Bernadet a trobar la flor romanial. Quan en Bernadet li va ensnyar la flor al seu germà Juanot, i ell mort de enveja li lleva la flor i el enterra. En Juanot i l'altre germà s'en van al castell, la flor cura al rei i quan anaven a coronar al Juanot, un pastor passa per allà on hi havia en Bernadet enterrat dins la sorra i on havia sortit un cabell de canya,  el pastor bufa i del qual sonen les paraules de Bernadet:

Oh pastor, lo bon pastor, tu em toques i no em fas por, m'enterraren dins l'arena per la flor romanial.

Llavors, el pastor acudeix a palau a mostrar aquella canya, per on bufen tots els membres de la família, l'últim va  ser en Joanot que, en fer sonar la canya, sortí:

Oh germà, lo mal germà, tu em toques i em fas mal. M'enterrares dins l'arena per la flor romanial.

Tot d'una, acudeixen allà on Bernadet està enterrat i el troben viu —un brot de la flor romanial que duia el feia immune a les agressions—, per la qual cosa el germà gran és desposseït de la corona, que passa a ser de Bernadet.