dilluns, 25 d’abril del 2016

Roma


              ROMA

Roma és la capital de Itàlia, i deu al seu nom al seu fundador,  Ròmul. La data de la seva fundació mítica es el 753 a.C (punt de partida del calendari romà).



Va començar sent un petit poblat de la comarca Laci fins el que  romans es van escampar fins formar un imperi  que es va estendre per tota la Mediterrània. A partir del segle IV Roma perdé la capitalitat de l'imperi però continuà sent un centre important de poder en esdevenir la seu del Papat. Posteriorment, Roma junt amb Florència va ser uns dels principals centres culturals i artístics del Renaixament i el Barroc.


El seu clima es mediterrani  característic de les costes de Itàlia. Es comfortable de abril a juny i de mitjan setembre a octubre. A l'agost, la temperatura mitjana és de 32 °C, molts negocis romans tanquen durant agost, però no tots surten de la ciutat, ja que en aquest temps d'estiu és quan arriben més turistes.




Roma Fet per en Jaume Soler Alomar

ROMA

Roma és una ciutat italiana, de 2.872.082 habitants , capital de la ciduad metropolitana de roma Capital , de la regió del Laci i d'Itàlia. És el municipi més poblat d'Itàlia i és la curta ciutat més poblada de la Unió Europea. Per antonomàsia se la coneix com la Ciutat Eterna, l' Urbs ( ' la Ciutat' ) o Città Eterna.

ROMA

ROMA

És la capital de Itàlia, segons la mitologia romana, deu el seu nom al seu fundador Ròmul l'any 753 aC. Ocupa una superfície de 1.285km² i, l'any 2007, uns 2,711,476 habitants. El seu centre històric, forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980.

Té un clima mediterrani característic de les costes d'Itàlia

Roma

Roma es la capital i ciutat més habitada de Itàlia. Té 2 872 082 d'habitants. Pertany a la regió de Laci.
Clima
Aquesta té un clima mediterrani es a dir, un clima suau. Estius calents, humits i secs
i tardors, primaveres i hiverns suaus (ni molt freds ni molt calorosos) amb pluges escasses.

Roma




ROMA


Roma es troba a la regió central d'Itàlia, al Laci, amb els afluents dels rius Aniene i Tíber. El nucli central de la ciutat es troba a 24 km de la Mar Tirrena.
El clima és confortable d'abril a juny i de mitjan setembre a octubre, on està l'ottobrata  conegut per dies assolellats i càlids. A l'agost, la temperatura mitjana és de 32 °C, tradicionalment, molts negocis romans tanquen durant agost, però no tots surten de la ciutat, ja que en aquest temps d'estiu és quan arriben més turistes.
La població total actual de Roma són 2.663.182 habitants.
És governat per un Consell Municipal i un Alcalde, actualment Ignazio Marino.


dissabte, 23 d’abril del 2016

ROMA



ROMA


Roma es la capital d'Itàlia es de la regió de Laci. Un dels monuments més importants de Roma es el Coliseu. El Coliseu ha pogut soportar 2.000 anys fins i tots els terratrèmols i incendis. Un altre monument important es San pedro del Vaticano. En el 1991 ya tenia 2.770.000 d'habitants. Desde aquesta ciutat es va formar un imperi conegut com Imperi Romà.


              BANDERA D'ITÀLIA                                           EL COLISEU                           

Resultado de imagen de BANDERA D'ITALIAResultado de imagen de coliseo romano

divendres, 22 d’abril del 2016

ROMA

Història de Roma:


  Roma és la capital de Italia,és una ciutat italiana de 2 872 082 habitants.
capital de la ciutat metropolitana de roma capital (Lazio),És a la riba del Tiber, a 22 km de la Mar Mediterrània. De vegades se l'anomena la “ciutat eterna” o "la ciutat dels set turons. L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants, i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Ocupa una superfície de 1.285 km². L'alcalde és Ignazio Marino, del centreesquerra. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basilica de sant pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà.


dissabte, 16 d’abril del 2016

POLLASTRE AL CURRI
Curri : És un plat a base d'una barreja d'espècies , més o menys picants , desenvolupat a la cuina asiàtica , Àsia oriental i sud-oriental.
Aquests plats s'estenen Països Baixos a Europa pel Regne Unit. ingredients : • Arròs - 400g • El pit de pollastre - 300g
• curri de Madràs -1 cullerada
• Ceba -1 • Alls -8 • Fongs - 100g • Pebre - 1,2lt • L'oli d'oliva • Crema • sal En primer lloc , tallar els xampinyons i la ceba a continuació. Després cuini el pollastre i quan és així , afegir els xampinyons i la ceba. A continuació , afegir l'arròs . Finalment, la crema i el curri i esperar uns 10 minuts fins que estigui ben fet.
  Adrian Ordoñez Rosselló .

divendres, 15 d’abril del 2016

GÈNERES LITERARI

1. Indica el que has sentit en llegir el poema.
 Alegria

2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
5   5   6   5

3. Copia en columnes les paraules que rimen.

Pel bosc tot glaçat -

un cant s'ha sentit; a

damunt les muntanyes -

s'escolta un brogit: a

«Lleveu-vos amics, -

que el fred ja se'n va, b

lleveu-vos de pressa, -

l'hivern s'ha acabat»  b

Les flors obren l'ull -

aixequen el cap, h

i diuen alegres: -

«Quin dia més clar!» c

Damunt el paller d

badalla un ocell, d

estira les plomes -

i fa un capgirell. d

Les mosques se'n van -

darrera del vent, e

els núvols fan gresca
-
 
i mullen la gent! e

   
II)

1. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.

Que a la sabana les situacions es van repetint cíclicament.

Que les coses que passen a la sabana són extraordinàries.

X Que les zebres són uns animals de costums regulars.

2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.

X Que el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.

Que els lleons són daltònics i només veuen un determinat nombre de colors.

Que tots els animals de la sabana tenen el mateix color del paisatge.
3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.

Vol dir que els lleons mascles són molt gelosos de les seves parelles i cadells.

X Vol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.

Vol dir que els lleons mascles vigilen tothora la seguretat dels seus cadells.

4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.

La humitat de l'aigua arrapada al cos té propietats aerodinàmiques que li permeten córrer més.

L'aigua actua de lubricant i fa que a la lleona li costi molt més capturar la zebra.

X El pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa._

5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.
La mare no li va explicar tots els secrets.

X Quan s'acaben els recursos, cadascú s'ha d'espavilar per si sol.

La seva mare li va donar moltes més lliçons, però ara no servien.

6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

X Vol dir que els lleons es conformen a caçar les preses més fàcils d'atrapar.

Vol dir que les zebres més ràpides poden sortir més fàcilment de l'aigua.

Vol dir que les zebres que corren menys tenen més possibilitats de sobreviure.

7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.

Sí No

En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.

No Fes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.

Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.

Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les amb terra per camuflar-te.

No Els lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.

Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.
GÈNERES LITERARI

1. Indica el que has sentit en llegir el poema.

pena fredor alegria tristor felicitat riure

enuig desassossec enyorament ràbia odi enveja

joia nostàlgia dolor indiferència nervis satisfacció

2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
5   5   6   5

3. Copia en columnes les paraules que rimen.
 Pel bosc tot glaçat -

un cant s'ha sentit; a

damunt les muntanyes -

s'escolta un brogit: a

«Lleveu-vos amics, -

que el fred ja se'n va, b

lleveu-vos de pressa, -

l'hivern s'ha acabat»  b

Les flors obren l'ull -

aixequen el cap, c

i diuen alegres: -

«Quin dia més clar!» c

Damunt el paller d

badalla un ocell, d

estira les plomes -

i fa un capgirell. d

Les mosques se'n van -

darrera del vent, e

els núvols fan gresca -

i mullen la gent! e

   
II)

1. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.

Que a la sabana les situacions es van repetint cíclicament.

Que les coses que passen a la sabana són extraordinàries.

XQue les zebres són uns animals de costums regulars.

2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.

XQue el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.

Que els lleons són daltònics i només veuen un determinat nombre de colors.

Que tots els animals de la sabana tenen el mateix color del paisatge.

3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.

Vol dir que els lleons mascles són molt gelosos de les seves parelles i cadells.

XVol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.

Vol dir que els lleons mascles vigilen tothora la seguretat dels seus cadells.

4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.

La humitat de l'aigua arrapada al cos té propietats aerodinàmiques que li permeten córrer més.

L'aigua actua de lubricant i fa que a la lleona li costi molt més capturar la zebra.

XEl pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa._

5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.

La mare no li va explicar tots els secrets.

XQuan s'acaben els recursos, cadascú s'ha d'espavilar per si sol.

La seva mare li va donar moltes més lliçons, però ara no servien.

6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

XVol dir que els lleons es conformen a caçar les preses més fàcils d'atrapar.

Vol dir que les zebres més ràpides poden sortir més fàcilment de l'aigua.

Vol dir que les zebres que corren menys tenen més possibilitats de sobreviure.

7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.

Sí No

En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.

NoFes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.

Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.

Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les amb terra per camuflar-te.

NoEls lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.

Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.

dimarts, 12 d’abril del 2016

EXERCICIS DEL POEMA
1. Indica el que has sentit en llegir el poema.
Jo he sentit alegria, felicitat i riure.

2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
El primer, el segon i el quart tenen cinc síl·labes. I el tercer en te sis.

3. Copia en columnes les paraules que rimen.
Sentit     Cap    Ocell         Vent
Brogit    Clar    Capgirell   Gent

EXERCICIS DEL TEXT
1. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.

Que a la sabana les situacions es van repetint cíclicament.

2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.

Que el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.

3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.

Vol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.

4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.

El pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa.

5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.

Quan s'acaben els recursos, cadascú s'ha d'espavilar per si sol.

6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

Vol dir que els lleons es conformen a caçar les preses més fàcils d'atrapar.

7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.


SI En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.

NO Fes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.

SI Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.

NO Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les amb terra per camuflar-te.

NO Els lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.

NO Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.


GÈNERES LITERARIS





1. Indica el que has sentit en llegir el poema.
    Alegria i tristessa
2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
    6 6 6 6
3. Copia en columnes les paraules que rimen.
    GÈNERES LITERARIS

I) La primavera

Pel bosc tot glaçat

un cant s'ha sentit;

damunt les muntanyes

s'escolta un brogit:

«Lleveu-vos amics,

que el fred ja se'n va,

lleveu-vos de pressa,

l'hivern s'ha acabat»

Les flors obren l'ull

aixequen el cap,

i diuen alegres:

«Quin dia més clar

Damunt el paller

badalla un ocell,

estira les plomes

i fa un capgirell.

Les mosques se'n van

darrera del vent,

els núvols fan gresca

i mullen la gent!
1. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.

  • Que a la sabana les situacions es van repetint cíclicament.

Que les coses que passen a la sabana són extraordinàries.

Que les zebres són uns animals de costums regulars.

2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.

  • Que el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.

Que els lleons són daltònics i només veuen un determinat nombre de colors.

Que tots els animals de la sabana tenen el mateix color del paisatge.

3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.

  • Vol dir que els lleons mascles són molt gelosos de les seves parelles i cadells.

Vol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.

Vol dir que els lleons mascles vigilen tothora la seguretat dels seus cadells.

4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.

La humitat de l'aigua arrapada al cos té propietats aerodinàmiques que li permeten córrer més.

L'aigua actua de lubricant i fa que a la lleona li costi molt més capturar la zebra.

  • El pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa.

5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.

La mare no li va explicar tots els secrets.

  • Quan s'acaben els recursos, cadascú s'ha d'espavilar per si sol.

La seva mare li va donar moltes més lliçons, però ara no servien.

6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

  • Vol dir que els lleons es conformen a caçar les preses més fàcils d'atrapar.

Vol dir que les zebres més ràpides poden sortir més fàcilment de l'aigua.

Vol dir que les zebres que corren menys tenen més possibilitats de sobreviure.

7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.

Sí No

En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.

Fes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.

Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.

Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les amb terra per camuflar-te.

Els lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.

Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.

GÈNERES LITERARIS

1. Indica el que has sentit en llegir el poema.

alegria

2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
«Lleveu-vos amics,  5

que el fred ja se'n va, 6

lleveu-vos de pressa, 6

l'hivern s'ha acabat» 5
3. Copia en columnes les paraules que rimen.
    GÈNERES LITERARIS

I) La primavera

Pel bosc tot glaçat             -

un cant s'ha sentit;            a

damunt les muntanyes       -

s'escolta un brogit:            a

«Lleveu-vos amics,            -

que el fred ja se'n va,         b

lleveu-vos de pressa,          -

l'hivern s'ha acabat»          b

Les flors obren l'ull           -

aixequen el cap,                c

i diuen alegres:                 -

«Quin dia més clar!»         c

Damunt el pallern             -

badalla un ocell,               d

estira les plomes              -

i fa un capgirell.               d

Les mosques se'n van       -

darrera del vent,              e

els núvols fan gresca       -

i mullen la gent!              e
1. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.

-Que les zebres són uns animals de costums regulars.

2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.

-Que el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.

3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.

-Vol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.

4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.

-La humitat de l'aigua arrapada al cos té propietats aerodinàmiques que li permeten córrer més.

-L'aigua actua de lubricant i fa que a la lleona li costi molt més capturar la zebra.

-El pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa.

5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.

-Quan s'acaben els recursos, cadascú s'ha d'espavilar per si sol.

6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

-Vol dir que els lleons es conformen a caçar les preses més fàcils d'atrapar.

7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.

Sí No

SÍ       En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.
NO     Fes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.

SÍ       Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.

NO     Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les       amb terra per camuflar-te.
NO     Els lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.
NO    Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.

Exercicis géneres literaris

1. Indica el que has sentit en llegir el poema.
Alegria felicitat riure joia i satisfacció.


2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
El primer, el segon i el quart tenen 5 síl·labes. I el tercer té 6 síl·labes.






3. Copia en columnes les paraules que rimen.
Sentit    Va              Cap     Ocell            Vent
Brogit    Acabat      Clar     Capgirell     Gent




1. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.

Que a la sabana les situacions es van repetint cíclicament.



2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.

Que el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.



3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.

Vol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.



4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.

El pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa.




5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.

La seva mare li va donar moltes més lliçons, però ara no servien.



6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

Vol dir que els lleons es conformen a caçar les preses més fàcils d'atrapar.




7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.

Sí En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.



No Fes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.

Sí Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.

No Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les amb terra per camuflar-te.

No Els lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.

No Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.
1. Indica el que has sentit en llegir el poema.

 En aquest poema he sentit alegria i felicitat.

2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.5,5,6,5
3. Copia en columnes les paraules que rimen.

Pel bosc tot glaçat a

un cant s'ha sentit; b

damunt les muntanyes c

s'escolta un brogit: b

«Lleveu-vos amics,-

que el fred ja se'n va,

lleveu-vos de pressa,

l'hivern s'ha acabat» a

Les flors obren l'ull

aixequen el cap,

i diuen alegres: c

«Quin dia més clar!»

Damunt el paller

badalla un ocell,

estira les plomes

i fa un capgirell.

Les mosques se'n van

darrera del vent,

els núvols fan gresca

i mullen la gent!
GÈNERES LITERARIS


1. Indica el que has sentit en llegir el poema.

Un poc de pena i alagria

2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
6,6,6,6


3. Copia en columnes les paraules que rimen.
Pel bosc tot glaçat

un cant s'ha sentit;1

damunt les muntanyes

s'escolta un brogit:1

«Lleveu-vos amics,

que el fred ja se'n va,

lleveu-vos de pressa,

l'hivern s'ha acabat»

Les flors obren l'ull

aixequen el cap,

i diuen alegres:

«Quin dia més clar!»

Damunt el paller

badalla un ocell,

estira les plomes

i fa un capgirell.

Les mosques se'n van

darrera del vent,

els núvols fan gresca

i mullen la gent!


Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.

Que a la sabana les situacions es van repetint cíclicament.


  • Que les coses que passen a la sabana són extraordinàries.


Que les zebres són uns animals de costums regulars.

2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.


  • Que el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.


Que els lleons són daltònics i només veuen un determinat nombre de colors.

Que tots els animals de la sabana tenen el mateix color del paisatge.

3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.

Vol dir que els lleons mascles són molt gelosos de les seves parelles i cadells.

Vol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.


  • Vol dir que els lleons mascles vigilen tothora la seguretat dels seus cadells.


4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.

La humitat de l'aigua arrapada al cos té propietats aerodinàmiques que li permeten córrer més.


  • L'aigua actua de lubricant i fa que a la lleona li costi molt més capturar la zebra.


El pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa.

5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.

La mare no li va explicar tots els secrets.


  • Quan s'acaben els recursos, cadascú s'ha d'espavilar per si sol.


La seva mare li va donar moltes més lliçons, però ara no servien.

6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

Vol dir que els lleons es conformen a caçar les preses més fàcils d'atrapar.

Vol dir que les zebres més ràpides poden sortir més fàcilment de l'aigua.


  • Vol dir que les zebres que corren menys tenen més possibilitats de sobreviure.


7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.

Sí No

En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.

Fes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.
Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.


  • Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les amb terra per camuflar-te.Els lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.


Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.

divendres, 8 d’abril del 2016



R E C E P T A  D E  F L A Ó (dolç eivissenc)



INGREDIENTS:


Per a la massa:
  • 175g de mantega en pomada
  • 1 ou
  • 250g de farina
  • 50g de sucre 
  • Un pessic de sal



Per al farcit:

  • 500g de formatge fresc ( del tipus burgos )
  • 500g de sure
  • 5 ous
  • 2dl d'anís dolç
  • 5 fulles d' herbasana 
  • 1 cullaredeta de matafaluga ( llavors d' anís )
  • 100g de sucre mòlt


PREPARACIÓ

Per fer la pasta, mesclam la mantega amb la sal i el sucre. A poc a poc hi afegim la farina i després 

l'ou. Aquesta pasta s'ha de treballar poc, just perquè es barregin els ingredients i prou.

S'ha de deixar reposar dues hores  a la gelera.

Després l'estiram i la posam en un motllo rodó i punxam el fons amb una forqueta.


Per fer el farcit, posam en un recipient els ous, el formatge, el sucre i l' anís. Ho batem tot fins 

aconseguir una mescla homogènia i hi afegim l' herbasana picada i la matafaluga.

Ho abocam dins el motllo i ho ficam al forn a 180º C durant 40 minuts.



Per comprovar si ja està fet el flaó, hi clavam un escuradents i miram si surt net. Si es així ja el podem treure del forn.

Quan refredi l'empolvoram amb el sucre molt i el servim.


Nota: Es pot adornar amb unes fulles fresques d' herbasana. 


                                                                Multicolor      


Introducció
-Això era i no era i no era,
un país anomenat el país arc de Sant Martí.
Quan plou cauen gotes d'arc de Sant Martí,
de color multicolor surt el pipi.
 Era un país multicolor,
on vivien unicorns
 preciosos i encantadors.
se celebrava el cinquè centenari del país,
i tothom estaba feliç.

Concurs de Relats


El vaixell de les notes


Era una tarda assolellada. Anava a entrenar al camp de bàsquet, avui és el centenari del meu club. L'endemà teníem un partit molt important. Vaig entrar a la pista i em vaig donar conta de què allò no era el que volia fer, volia ser diferent i anar a llocs allà on mai hi hagués anat ningú. Aquest somni era molt difícil que es fes realitat, però aquell dia va passar una cosa que ho canvià tot.
Quan anava a explicar a les meves companyes que no volia seguir jugant, em vaig adonar d'una cosa, no hi havia ningú. Estava tota sola en un silenci inquiet. Vaig sortir fora del pavelló i em vaig endur una sorpresa. L'edifici estava envoltat d'aigua. No sabia què fer, volia tornar a entrar al pavelló però ja no hi era. Estava en una illa sense saber que fer i quan ja anava a abandonar tota esperança, vaig veure a l'horitzó un vaixell. Era petit i vell, però surava. Vaig nedar cap a ell tot el ràpid que vaig poder.
Quan vaig arribar al vaixell, estava buit. Vaig posar les veles i vaig navegar fins que es va fer de nit. Vaig posar l'àncora i vaig ficar-me dins la cabina. Allà hi havia un llibre que posava: «Aquest vaixell només apareix quan algú necessita ajuda i només navega quan aquella persona s'adona que necessita ajuda». Em vaig quedar sorpresa, allò significava que necessitava ajuda, però, per què? Allò no ho vaig saber fins a l'endemà quan al vespre vaig tornar a entrar a la cabina. Allà on el vespre passat hi havia hagut aquella nota n'hi havia una altra que deia: «Res tornarà a la realitat fins que el tripulant d'aquesta nau hagi raonat totes les notes que hi haurà cada nit, i no s'acabaran les notes fins que el nostre tripulant no les necessiti». Així varen anar passant els dies, una nota darrera l'altra, cada vegada entenent el significat, però no trobava relació entre elles fins que 29 notes després ho vaig veure tot clar. Això era el que deia la nota que em va fer obrir els ulls: «Aquesta nota no va dirigida a tu, tripulant, sinó a aquelles persones que no són feliços amb el que fan, a aquelles persones que fan les coses per obligació o per no defraudar als altres. La vida no és vida sense amor, i l'amor no és amor si no ets feliç en cada moment del dia. Has de fer el que t'agrada, el que desitges fer en cada moment, i amb aquesta il·lusió has d'afrontar tots els moments de la teva vida». Allà ho vaig entendre tot.
Al dia següent em vaig despertar a casa meva, era hora d'anar a entrenar. Vaig entrar al pavelló i estava segura de què el que anava a fer era el correcte, una sensació que no vaig tenir el dia que ho volia fer. Quan ja recollia les meves coses de la taquilla, vaig veure una nota al fons, la nota nombre 30 que deia: «Quan alguna cosa, bona o dolenta, pareix no tenir fi és quan s'acaba».

Fet per en Jaume Soler

Relat

Fa molts d'anys hi havia un pare que tenia dos fills i una dona, un dia un dragó centenari se va menjar a la seva dona i els seus fills.
El pare volia venjar-se, així que va anar a cercar a un amic per matar al dragó, però tenien que passar un parell de proves.
La primera era passar per una cova plena de insectes verinosos, una vegada a dins al pare li varen picar varis insectes, quan varen sortir l'amic i el pare cercaren a una curandera per llevar el verí. La curandera no va poder llevar tot el verí, i va li va dir al pare: « Podràs seguir però per el camí sofriràs «.
El pare va pensar retirar-se, però va pensar amb la seva família i es va posar a plorar i a cridar   « Vos venjaré!!! «.
La segona prova era fer un laberint, i abans de entrar un home desconegut els va dir al pare i l’amic « No xerreu ni toqueu a ningú «. No varen fer cas ja que estaven un poc cansats i tristos.
Mes endavant varen veure a una nina plorant a un racó i el dos homes van preguntar « Que te passa? «, la nina es va girar i els homes es varen adonar de que la nina no tenia ulls. Ella va començar a perseguir als homes per llevar-los els ulls. Després de corre molt varen aconseguir despistar la nina. Quan estaven a punt de sortir l'home misteriós tornava a estar a l’entrada de la cova, i va dir « Heu fet malament de parlar amb la nina «, quan es varen girar hi havia moltes persones com la nina corrent cap a defora del laberint.
La l'ultima prova era pujar una muntanya molt alta i dalt trobaren el dragó. El pare treu una pokeball de la butxaca i diu « Endavant Pikachu. Tro » i va matar tots els zombis. Quan el pare i el seu amic van arribar a dalt de la muntanya el pare va estar a punt de matar al dragó però llavors l’amic que tant l’havia ajudat va matar el pare. I es que el dragó havia pagat a l’amic del pare per que el matàs.

Fi.

diumenge, 3 d’abril del 2016

Una història vikinga



 UNA HISTÒRIA VIKINGA
 Fa un un milió d’anys a un petit poble anomenat Kallhäll a Suècia, vivia una nina dita Anna Larsson. El seu pare era el capità dels víkings i volia que la seva filla fos un d’ells. Però ella no volia.
 Pare: “Anna, Anna vine anem a fer una xocolata!”. Tot dos partiren cap allà i quan Anna veié tot allò es va quedar amb la boca oberta, no s’ho podia creure, li havien preparat una festa sorpresa!. Arribà l’hora d’obrir els regals i quan esteia obrint el del pare va veure el casc i s’en va tornar corrent cap a ca seva, es va ficar a la habitació i va començar a plorar. No es podia creure que el seu pare li hagués regalat això. Un casc com el de la mare. Això lunic que li duia era tristesa,  ja que pel que no volia ser vikinga era per què la seva mare ho va ser i va morir a una guerra.
 El pare s’anava en cerca del tresor, es va  despedir de n’Anna i per darrera vegada ho va intentar però ella va tornar a dir que no.
 Al dia seguent quan el pare ja no era allà s’en va arrepentirr de no anar amb ell. Així que va decidir reunir als seus amics i anar en la seva cerca. Partirien cap allà en 8 dies.
 Començava l’aventura. N’Anna va sortir de ca seva a tota velocitat, va anar al poble i va reunir una tripulació. N’Anna, n’Adam, en Jonh i na Lucy formarien el vaixell Vik. Van anar al sastre del poble i li van demanar una vestimenta a mesura.
 Vuit dies després
 Partien cap allà. E­­­­steien molt ilusionats ja que allò era una gran aventura. Pasaven els dies i sapropaba una gran tormenta. Cada vegada plovia més, el vaixell s’inundava i no sabien com buidarlo, havia moltíssima aigua. N’Anna i na Lucy buidaven i buidaven aigua fins que ho van aconseguir. En Jonh va caure a l’aigua durant la tormenta i per desgracia no el van poder salvar. Només quedaven tres, pero no es van rendir fins que els trovaren. Van agafar el tresor i van arribar per celebrar la festa de cinquè centenari de la fundació del poble, però a més van celebrar l’arribada dels nous víkings.