UN CAMELL D’ORIENT (Manel) [Hi manquen els verbs]
Un camell d’Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
pregunta al seu rei quin camí han de seguir,
però l’home està ben adormit,
el camell voldrà despertar-lo amb un crit
que es desperta en la nit.
“Disculpi, taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!”
grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
descansa al balcó del pis principal,
es estopa amb pa i aigua que li han preparat,
però el rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.
I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessa un riu,
però no queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.
Un camell d’Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera, buida de regals!
El rei es desperta i pregunta on està.
“Pot estar tranquil, Majestat”,
contesta la bèstia avançant per l’asfalt,
“ja l'avisaré en arribar".
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada