Una història vikinga

 UNA HISTÒRIA VIKINGA

 Fa un un milió d’anys a un petit poble anomenat Kallhäll a Suècia, vivia una nina dita Anna Larsson. El seu pare era el capità dels víkings i volia que la seva filla fos un d’ells. Però ella no volia.

 Pare: “Anna, Anna vine anem a fer una xocolata!”. Tot dos partiren cap allà i quan Anna veié tot allò es va quedar amb la boca oberta, no s’ho podia creure, li havien preparat una festa sorpresa!. Arribà l’hora d’obrir els regals i quan esteia obrint el del pare va veure el casc i s’en va tornar corrent cap a ca seva, es va ficar a la habitació i va començar a plorar. No es podia creure que el seu pare li hagués regalat això. Un casc com el de la mare. Això l’unic que li duia era tristesa,  ja que pel que no volia ser vikinga era per què la seva mare ho va ser i va morir a una guerra.

 El pare s’anava en cerca del tresor, es va  despedir de n’Anna i per darrera vegada ho va intentar però ella va tornar a dir que no.

 Al dia seguent quan el pare ja no era allà s’en va arrepentirr de no anar amb ell. Així que va decidir reunir als seus amics i anar en la seva cerca. Partirien cap allà en 8 dies.

 Començava l’aventura. N’Anna va sortir de ca seva a tota velocitat, va anar al poble i va reunir una tripulació. N’Anna, n’Adam, en Jonh i na Lucy formarien el vaixell Vik. Van anar al sastre del poble i li van demanar una vestimenta a mesura.

 Vuit dies després…

 Partien cap allà. E­­­­steien molt ilusionats ja que allò era una gran aventura. Pasaven els dies i s’apropaba una gran tormenta. Cada vegada plovia més, el vaixell s’inundava i no sabien com buidarlo, havia moltíssima aigua. N’Anna i na Lucy buidaven i buidaven aigua fins que ho van aconseguir. En Jonh va caure a l’aigua durant la tormenta i per desgracia no el van poder salvar. Només quedaven tres, pero no es van rendir fins que els trovaren. Van agafar el tresor i van arribar per celebrar la festa de cinquè centenari de la fundació del poble, però a més van celebrar l’arribada dels nous víkings.